Reflexes sense imatge

Un dia més, plou...Toca caminar i deixo que les meves sabates em guiïn per allà on toqui anar o on sigui... El meu cap només mira el cel, esperançat de poder abraçar totes les gotes que cauen cap a mi. La pluja relaxa les meves parpelles, la hiperactivitat dels meus ulls i de les meves neurones. Com els meus ulls no miren on han de mirar passa el que passa i els meus peus es posen de ple en tots els bassals que troben i més. Un dia més, plou.


Un día más, llueve ... Toca caminar y dejo que mis zapatos meguíen por donde toque ir o donde sea ... Mi cabeza sólo mira el cielo, esperanzado de poder abrazar todas las gotas que caen hacia mí. La lluvia relaja mis párpados, la hiperactividad de mis ojos y de mis neuronas. Como mis ojos no miran donde deben mirar pasa lo que pasa y mis pies se ponen de lleno en todos los charcos que encuentran y más. Un día más, llueve.


One day more, it's raining... It's turn to walk and I let my shoes to guide wherever they won't... My head only stares at the sky, hoping to hug all the drops of water that fall to me. The rain relax the activity of my eyes and brain and that's good, from time to time. But my eyes don't look where they have to look and my feet fall in every puddle they find. One day more, it's raining.